Unicef va ser un error; Qatar també ho és
2010-12-10
Compartir:
Tweet
Escrit per Àlex Santos | És a dir
Retrocedim una mica per arribar al dia en què la junta directiva del Barça va demanar a l’assemblea posar publicitat en la samarreta. Un dia dur, molt dur, per aquells que pensàvem que inserir publicitat era poc menys que violar un espai que ens feia diferents de la resta del món. Núñez, anys enrere, ja havia estudiat aquesta posibilitat i l’enrenou va ser majúscul.
La gent, a l’assemblea, va reaccionar mirant el club en clau global i perquè anaven acompanyats els socors de la junta perquè, havent entrat al club mesos abans, no donava crèdit al forat monumental que hi havia. La gent, la gent de l’assemblea, va votar “Endavant amb la publicitat!”. I el club de Joan Laporta, apurat per la pasta, després d’haver atracat els socis (també Ferran Soriano) amb la pujada d’abonaments, disposava de l’opció de cercar calers a través del patrocini de la samarreta. Que si l’empresa de la Viagra, que si Pequín, que si... ep! Qatar!!! Sí, les línies aèries del Qatar també van presentar una proposta de patrocini. Potser la millor. En aquella època però la vinculació amb un país de l’Orient Mitjà no feia gens de gràcia per molta pasta que hi hagués a sobre de la taula. També estava la proposta de Bet and Win, compilat aquest nom anys després en Bwin. Aquest va ser un punt àlgid, després de la fallida i engany col•lectiu que va patir la junta directiva i els seus executius vinculats a la recerca de mercats amb la proposta de dur Pequín (Beijing) a la samarreta.
Va ser llavors quan va aparèixer la idea de dur un eslogan solidari i pensant pensant Unicef es va presentar com la idea més brillant, defensada per un sector de la directiva, però repudiada per un altre, que creia que el club perdria potencial econòmic davant els seus rivals si no entraven calers.
Per tant, recordem que aquella decisió no va ser unànime, i que en el barcelonisme no es va acabar d’entendre quin tipus de maniobra acabava de signar el Barça amb Unicef, i Nike pel mig. Bé, de fet, Nike al cap i a la fi va ser qui va posar la pasta, en un rentant d’imatge fantàstic per allò de expulsar-se la cantarella que els perseguia d’explotació infantil. Nike posava una milionada (50 milions d’euros en cinc any), els d’Unicef més contents que un gínjol i el Barça suposadament satisfet. Però, tothom a can Barça? No! Han estat els anys, el pas del temps, la convicció que dia a dia ha ajudat a acceptar aquella arriscada aposta com la més vàlida i la més encertada. Pocs, per no dir ningú, qüestionarien ara el lligam Barça-Unicef-Nike.
Avui, el Barça ha presentat un acord de patrocini amb la Qatar Fundation. Igual que amb Unicef, la primera idea generalitzada és que això és un error. Igual que amb Unicef, potser haurem de deixar passar el temps per veure com evoluciona tot plegat.
No obstant això, sí que és cert que aquest acord genera molt recels, els propis d’una junta directiva que té un punt d’hipocresia que esbrava el personal.
Jo no sé si Uzbekistà és el mateix que Qatar o que Beijin, i en quin nivell es troben aquests tres escenaris en els informes que elaboren les entitats que avaluen com estan els drets humans. Però si en el cas de Laporta no servien, perquè en realitat no servien, els seus contactes amb Uzbekistà per fer guanyar calers al Barça, què hi ha de diferent amb el que ha pretès Sandro Rosell? Què són més calers ara? Ah!
Jo no m’hi posaré massa amb aquesta cosa del patrocini a la samarreta, perquè un cop tacada, ja és igual qui entri, excepte res que ens avergonyeixi. Em poso en què el que s’ha criticat amb vehemència no pot ser vàlid ara. És aquest punt d’hipocresia que no crec que s’hagi d’acceptar.
Als gestors del Barça, als d’ara, els d'abans i més enrere, els molesta que es qüestioni la seva gestió perquè pensen que ho fan pel Barça i, per tant, és bo. Doncs ja ho veurem si és bo o no amb el temps. Jo qüestiono aquesta signatura de patrocini perquè crec que el president del Barça podria, i dic que podria perquè encarfa no ha obert el bec, tenir un greu conflicte d’interessos ja que la seva empresa ha estat viculada a negocis esportius amb Qatar.
No dic que sigui dolent, tot el contrari; els diners que rebrà el Barça són espectaculars. Però és que Rosell va prometre unes coses i pinten unes altres, sense que ningú aporti cap informació, permetent que en comptes d’explicar, igual com de vegades s'equivocava Laporta, hagi d’anar contracorrent aclarint malentesos.
Qui sap, però, si dintre de no pas massa temps, aquest acabarà sent un gran negoci i un gran patrocini, com en el cas de Unicef. De fet, i això és important que tots ho tinguem clar, més enllà de la caixa buida a Can Barça que no em crec, sí que és veritat que Messi, Iniesta i Xavi estan molt feliços entre nosaltres, especialment perquè els paguem molts cuartos, i aquests cal generar-los, perquè no els regalen.
Escrit per Àlex Santos | És a dir
La gent, a l’assemblea, va reaccionar mirant el club en clau global i perquè anaven acompanyats els socors de la junta perquè, havent entrat al club mesos abans, no donava crèdit al forat monumental que hi havia. La gent, la gent de l’assemblea, va votar “Endavant amb la publicitat!”. I el club de Joan Laporta, apurat per la pasta, després d’haver atracat els socis (també Ferran Soriano) amb la pujada d’abonaments, disposava de l’opció de cercar calers a través del patrocini de la samarreta. Que si l’empresa de la Viagra, que si Pequín, que si... ep! Qatar!!! Sí, les línies aèries del Qatar també van presentar una proposta de patrocini. Potser la millor. En aquella època però la vinculació amb un país de l’Orient Mitjà no feia gens de gràcia per molta pasta que hi hagués a sobre de la taula. També estava la proposta de Bet and Win, compilat aquest nom anys després en Bwin. Aquest va ser un punt àlgid, després de la fallida i engany col•lectiu que va patir la junta directiva i els seus executius vinculats a la recerca de mercats amb la proposta de dur Pequín (Beijing) a la samarreta.
Va ser llavors quan va aparèixer la idea de dur un eslogan solidari i pensant pensant Unicef es va presentar com la idea més brillant, defensada per un sector de la directiva, però repudiada per un altre, que creia que el club perdria potencial econòmic davant els seus rivals si no entraven calers.
Per tant, recordem que aquella decisió no va ser unànime, i que en el barcelonisme no es va acabar d’entendre quin tipus de maniobra acabava de signar el Barça amb Unicef, i Nike pel mig. Bé, de fet, Nike al cap i a la fi va ser qui va posar la pasta, en un rentant d’imatge fantàstic per allò de expulsar-se la cantarella que els perseguia d’explotació infantil. Nike posava una milionada (50 milions d’euros en cinc any), els d’Unicef més contents que un gínjol i el Barça suposadament satisfet. Però, tothom a can Barça? No! Han estat els anys, el pas del temps, la convicció que dia a dia ha ajudat a acceptar aquella arriscada aposta com la més vàlida i la més encertada. Pocs, per no dir ningú, qüestionarien ara el lligam Barça-Unicef-Nike.
Avui, el Barça ha presentat un acord de patrocini amb la Qatar Fundation. Igual que amb Unicef, la primera idea generalitzada és que això és un error. Igual que amb Unicef, potser haurem de deixar passar el temps per veure com evoluciona tot plegat.
No obstant això, sí que és cert que aquest acord genera molt recels, els propis d’una junta directiva que té un punt d’hipocresia que esbrava el personal.
Jo no sé si Uzbekistà és el mateix que Qatar o que Beijin, i en quin nivell es troben aquests tres escenaris en els informes que elaboren les entitats que avaluen com estan els drets humans. Però si en el cas de Laporta no servien, perquè en realitat no servien, els seus contactes amb Uzbekistà per fer guanyar calers al Barça, què hi ha de diferent amb el que ha pretès Sandro Rosell? Què són més calers ara? Ah!
Jo no m’hi posaré massa amb aquesta cosa del patrocini a la samarreta, perquè un cop tacada, ja és igual qui entri, excepte res que ens avergonyeixi. Em poso en què el que s’ha criticat amb vehemència no pot ser vàlid ara. És aquest punt d’hipocresia que no crec que s’hagi d’acceptar.
Als gestors del Barça, als d’ara, els d'abans i més enrere, els molesta que es qüestioni la seva gestió perquè pensen que ho fan pel Barça i, per tant, és bo. Doncs ja ho veurem si és bo o no amb el temps. Jo qüestiono aquesta signatura de patrocini perquè crec que el president del Barça podria, i dic que podria perquè encarfa no ha obert el bec, tenir un greu conflicte d’interessos ja que la seva empresa ha estat viculada a negocis esportius amb Qatar.
No dic que sigui dolent, tot el contrari; els diners que rebrà el Barça són espectaculars. Però és que Rosell va prometre unes coses i pinten unes altres, sense que ningú aporti cap informació, permetent que en comptes d’explicar, igual com de vegades s'equivocava Laporta, hagi d’anar contracorrent aclarint malentesos.
Qui sap, però, si dintre de no pas massa temps, aquest acabarà sent un gran negoci i un gran patrocini, com en el cas de Unicef. De fet, i això és important que tots ho tinguem clar, més enllà de la caixa buida a Can Barça que no em crec, sí que és veritat que Messi, Iniesta i Xavi estan molt feliços entre nosaltres, especialment perquè els paguem molts cuartos, i aquests cal generar-los, perquè no els regalen.
Escrit per Àlex Santos | És a dir
