Ha estat sorprenent aquests darrer dies com el portaveu de la junta del Barça, Toni Freixa, ha esdevingut motiu de controvèrsia sense que hagi aparegut davant els mitjans. Alguns periodistes l’han apuntat, i no són pas sospitosos, ja que bufen favorablement als interessos de l’actual junta. Què és el que ha passat? Potser tot és més clarificador si rescatem a un personatge que viu a l’ombra d’alguns ambients del barcelonisme i que segueix tenint un ascendent i presència desproporcionada. Sí, parlo de l’Alejandro Echevarría, ex directiu del Barça, ex cunyat de Joan Laporta i titular del despatx d’advocats a on Freixa va treballar.

Córrer per les innumerables vies extraoficials blaugranes que l’Echevarría té opcions d’entrar a la junta i per que això li està fent el llit al seu ex treballador aprofitant la relació que té amb periodistes per buscar-li les pessigolles. No ho crec que sigui així. El que sí que hi ha és una demanda per uns 30.000 euros que en comptes de ser en un lloc van acabar en una altra butxaca, el judici per la qual cosa es celebrarà aviat, i que el cunyadíssim té molt d’interès en recuperar-los.

Echevarría atresora una cosa que sedueix molt a la junta: el control que té del vestidor barcelonista, en forma de conseguidor, tasca que ja exercia durant i després de l’etapa de Laporta al club.
Toni Freixa no ha tingut una aparició massa lluïda en la seva dimensió de portaveu, per generar confiança ni dins en la junta ni en l’àmbit periodístic. I ell ho sap, ja que moltes de les sentències que ha llençat les ha hagut de revisar, retocar i algun cop poc menys que negar temps després. No se sap si va per lliure –em sorprendria que fos així per la proximitat que té amb la presidència– o en realitat no és més que la conseqüència òbvia que aquesta directiva en matèria de comunicació està negada, per ara.

No crec que el club, la junta, s’estigui repensant l’aposta de Freixa, i més quan en el seu dia no hi era en el llistat de futuribles directius. Malgrat aquest aire que l’acompanya, que sembla que et vagi a perdonar la vida, en Freixa és molt més intel•ligent del que alguns li puguin posar en dubte. N’aprendrà, segur, i millorarà molt, sens dubte. La junta, ni que sigui per no cometre l’error de la seva vida, no crec que es plantegi un escenari en el que acabi prescindint del Freixa, abocant-lo a una dimissió. Massa informació, massa batalles viscudes i impulsades en els darrers tres anys com per posar a prova la lleialtat d’un membre de la junta que pot fer molta més bona feina a dins, quan es centri i miri més enllà del seu nas, que fora del Barça.

Una altra cosa, i això ja és incontrolable, és que Echevarría segueixi movent els seus fils com fa anys, utilitzant periodistes pels seus interessos i que una demanda per uns fets encara no resolts estigui penjada de judici. I en aquest escenari, en Freixa poca cosa pot fer, a l’espera del que determini el jutge.

Escrit per Àlex Santos | És a dir