Passi el que passi amb el futur de Dani Alves, el Barça hi sortirà perdent. No sembla que el jugador estigui disposat a rebaixar les seves pretensions i, per tant, el club té una patata calenta molt gran. Rosell i la seva Junta poden decidir deixar que marxi quan acabi el contracte o renovar-lo abans no sigui massa tard. Procedeixo a analitzar ambdues possibilitats:

RENOVAR-LO Tenint en compte que Alves és un lateral únic pel que és capaç d’aportar defensivament i ofensivament, el més lògic seria acceptar el que demana i renovar-lo avui mateix. No he vist mai un jugador brasiler tan pencaire. S’hi deixa la pell en cada partit i lluita cada pilota com si fos l’última, a més de pujar i baixar pel lateral dret sense parar. És cert que perd força pilotes absurdes, que és un pèl comediant (per això es guanya l’odi de l’afició rival) i que més d’un gol en contra ha arribat perquè era a l’atac quan havia d’estar defensant (per això es guanya escridassades com la de Piqué), però la feina que fa Alves només la podrien fer futbolistes com Maicon, és a dir, jugadors que costen més de 30 milions d’euros. Alves es troba en el seu dret de voler sentir-se valorat i, personalment, no veig per quin motiu hauria de cobrar menys que David Villa.
No obstant, que Alves renovi suposa trencar l’escala salarial que hi ha establerta al club, perquè a partir d’aleshores, tots els jugadors que vulguin renovar demanaran estar entre els millors pagats. Però si el club acaba demostrant que els jugadors no es trobaran tan bé enlloc que no sigui al Camp Nou, aquest problema se solucionarà aviat.

DEIXAR QUE MARXI Si el club no renova el contracte d’Alves crec que el problema serà encara més gran. No només perquè l’equip deixarà de comptar amb una peça fonamental i molt difícilment reemplaçable, sinó perquè segurament el jugador voldrà exhaurir el contracte i marxar gratis el 2012. I això pot significar dues coses: haver de vendre'l ràpid i corrent a qualsevol preu al proper mercat d’hivern per treure’n alguna cosa (com va fer el PSV amb Afellay) o mantenir-lo fins el final de la temporada, corrent el risc que el jugador no ho doni tot sobre el terreny de joc per por de lesionar-se, sabedor que si es lesiona el seu precontracte amb el Manchester City de torn se n’anirà en orris.

Tots sabem que avui en dia de jugadors lleials al seu club en queden tres o quatre, i que amb l’arribada dels petrodòlars cada cop són més els futbolistes disposats a renunciar a una bona carrera esportivament parlant si a canvi el seu compte corrent no para de créixer. Per tant, crec que va sent hora que el club es mostri més disposat a mantenir les seves estrelles, perquè la pedrera no produirà els fruits desitjats eternament. Fa un parell de temporades el Barça va tenir un embolic similar per renovar Víctor Valdés, i encara que en aquest cas el porter va acabar baixant del burro, crec que Laporta va fer bé pujant-li el sou. Aturades com la de l’altre dia contra el Racing bé ho valen.

Escrit per Albert | Racó Blaugrana