Redactat Àlex Santos | És a dir
No és ni el meu jugador preferit, ni ningú amb qui em pogués entusiasmar anar a prendre un tallat. És més, entre caure’m malament i bé, m'acosto més per la primera opció. El trobo un pagesot amb poc cervell i sobredimensionat. És més, considero que és inapropiat que sigui el capità del Barça. No diré allò que algú va escriure algun cop (“el capitán más tonto de la historia del Barça”), però sí que considero que la seva designació com a capità ha estat desmerèixer aquest càrrec una mica, especialment fa anys.

Però això era abans. Anys després, crec que ha madurat com a persona, sense descobrir-lo en un tallat compartit perquè ni l’hem fet ni el farem mai.

I la seva maduració també ha anat acompanyat d’un gran moment esportiu.

No puc menys que felicitar-lo. 500 partits com a jugador del Barça és una fita que només està a l’alçada dels més grans. I Carles Puyol, per aquests 500 partits, es mereix que em deixi d’hòsties i li reconegui que aquesta meta mereix un aplaudiment sonor.

Avui, el meu amic Marcos López a El Periódico li dedica una peça que tots hauríeu de llegir. Enhorabona, al Marcos i al Carles.

Redactat Àlex Santos | És a dir