Guardiola havia observat que el seu equip cada cop era més previsible. No ho deia públicament per no perjudicar el grup, però ell sabia que pels rivals era molt més fàcil que abans trobar els punts febles del Barça. És per això que en els dos darrers partits va optar per un canvi de sistema.
Així doncs, contra el Copenhaguen va incorporar Maxwell al mig del camp, on va rendir molt millor que normalment, perquè ell en realitat és un extrem, encara que algun il·luminat endarrerís la seva posició en el seu dia. Al mateix temps, va alinear un doble pivot amb S.Busquets i Mascherano, i va deixar Villa i Messi com a úniques referències atacants.

Que el Barça jugués amb només dos davanters ja és símptoma d’alguna cosa. Feia temps que no ho vèiem, i tot i que l’equip va guanyar, el joc vistós d’altres dies no va aparèixer per enlloc.

És cert que els danesos eren un bon conjunt, però a la primera part van avançar molt la defensa i els blaugranes no van saber aprofitar els forats que van deixar al darrere. Messi i Villa, dos jugadors que es desmarquen molt bé, buscaven els espais, però va ser aleshores quan realment es va notar l’absència de Xavi, ja que les seves passades en profunditat haguessin estat letals. Si a tot això li afegeixes que l’equip, quan arribava a l’àrea contrària, marejava la perdiu enlloc de xutar a porteria...

Per altra banda, ofensivament el Copenhaguen tampoc no era res de l’altre món, de manera que no crec que valgués la pena apostar per un esquema tan conservador, més propi dels equips resultadistes. Per tant, considerant que era imprescindible modificar la manera de jugar, potser hagués estat millor optar per un 4-2-4 o fins i tot per un 3-4-3, encara que aquest últim fins i tot hagués estat massa arriscat.

En qualsevol cas, el millor de tot és que, malgrat jugar malament, el Barça es va acabar imposant contra València i Copenhaguen, i ara els entrenadors rivals ja no tenen tan clar com actuarà el Barça quan jugui contra ells.

Escrito por Albert | Racó Blaugrana