Quan li cardes un 5-0 al teu rival (Sevilla), després d’haver quallat un partit sublim, hi ha mil referències a les quals et pots agafar per explicar el que has vist i sentit: el moment sublim en el qual s’hi troba Messi, la màgia que ha esclatar en els peus de Villa, el treball d’un incansable Pedro, la majestuositat del millor mig del camp que mai ha tingut el Barça, una defensa poderosa i un porter que aquesta nit ha tornat a fer ganxet. Que l’estadi s’ha tornat a omplir, que... mil coses més.

Jo em quedo amb l’espontaneïtat en l’agraïment mostrat per la gent blaugrana al Temple quan estàvem a prop del minut 40. De cop, després d’un seguit de jugades marca de la casa, combinades amb accions de força, de treball col•lectiu i de potència blaugrana el Temple ha esclatat en una immensa ovació, que no té una altra lectura com que la gent aplaudeix per no envair el camp i petonejar els jugadors.

Si en el futbol hi ha art, que mai no ho he posat en dubte, doncs aquesta nit ens han deixat i permès gaudir, contemplar i, si s'escau, tastar la bellesa de la capella Sixtina.
Torna a taula la llagosta amb caviar i pa amb tomàquet.

Escrit per Àlex Santos | És a dir